Anar al contingut
  • Recerca
  • Beca Emili Giralt i Raventós

Beca Emili Giralt i Raventós

La Beca Emili Giralt – Cultures del Vi té com a objectiu promoure la investigació sobre el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi i del cava, des de la perspectiva de les ciències socials i humanes. La beca està dedicada a l’historiador Emili Giralt i Raventós (1927-2008), en reconeixement a la seva tasca investigadora i com a impulsor de la recerca històrica en el camp de la vitivinicultura als Països Catalans.

La beca està dotada amb 6000 €. La persona o equip guanyador té un any per lliurar el seu treball d’investigació, que serà publicat dins de la col·lecció “Cultures del Vi”, coeditada pel Servei de Publicacions de la URV i el VINSEUM.

La beca està convocada pel VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Compta amb la col·laboració de la Fundació Privada Mútua Catalana, així com amb el suport de la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida i la Universitat de Girona.

Consulta les bases de la XI edicióConvocatòria oberta fins el 8 de novembre de 2024.

Guanyadors

La revolució verda: la resiliència del cultiu de la vitis vinifera a l’Ager Tarraconensis i en el paisatge rural del Baix Imperi Romà (s. III-IV dC)

El projecte analitzarà com el canvi climàtic del s. III d.C. va transformar el camp de la viticultura, quins van ser els seus efectes sobre els cultius i quines són les estratègies que es van prendre per sobreposar-se a la incertesa climàtica.

El jurat, que ha decidit atorgar la beca per unanimitat, ha considerat que es tracta d’una proposta de recerca molt atractiva gràcies a la seva vinculació amb temes d’interès actuals. Destaquen també la solidesa del projecte i el seu plantejament i, per tant, la seva més que factible execució.

“E tragueren lo reramost e la brisca del cup”. La viticultura al Pla de Barcelona a les darreries del segle XIV.

Anàlisi de la viticultura al Pla de Barcelona a finals del segle XIV a partir dels llibres de comptes de tres hospitals de la ciutat de Barcelona d’aquest període i conservats a l’Arxiu Capitular de Barcelona: hospitals d’en Colom, dels Mesells i d’en Vilar. La documentació comptable produïda pels hospitals descriu amb molta precisió les tasques agrícoles i de producció del vi que eren controlades per la pròpia institució. El treball final vol presentar també l’edició dels documents seleccionats relatius a aquestes activitats. 

Registre de Privilegis, Patents i Marques de Fàbrica de vins, licors i destil·lats a Catalunya i les Illes Balears (1829-1939).

Estudi exhaustiu sobre els privilegis, les marques i les patents registrades d’àmbit català relacionades amb l’activitat productiva de la vinya i la comercialització del vi. El treball es base en buidar part del fons històric de l’Arxiu de l’Oficina Espanyola  de  Patents  i  Marques  (OEPM),  sobretot el  Boletín  Oficial  de  la  Propiedad Intelectual e Industrial (1886-1939).   

El vi i el monaquisme femení en l’edat mitjana en territori català: el cas del monestir de Sant Daniel de Girona.

Estudi de quin ha estat el paper dels monestirs femenins en la història de la vinya i el vi en època medieval a partir de l’estudi de la documentació conservada al monestir de Sant Daniel de Girona. 

El vi romà com a antecedent de l’actual: recerca en el món vitivinícola romà i elaboració d’un vi seguint les fonts clàssiques.

Estudi de les fonts antigues romanes on s’explica com es feia vi per després produir un vi seguint les tècniques descrites pels autors romans estudiats (Plini el Vell, Cató, Columel·la, Varró o Apici). Comparació de la metodologia romana amb la que s’utilitza actualment, tot buscant punts de connexió i diferències.  

Publicació: Corrales Soberino, A. (2022). De re vinaria: estudi diacrònic del conreu de la vinya, la producció de vi i el seu consum durant l’antiguitat al nord-est de la península Ibèrica (segles VII a.n.e. – VIII d.n.e.). 1a edició. Tarragona: Publicacions URV.  

Catalunya i el comerç marítim del vi en època romana: ports, vaixells i rutes.

Estudi sobre les zones de producció de vi a Catalunya durant el període romà, així com als processos de transport, els contenidors, els ports, les rutes i mercats on anava dirigit i els actors comercials involucrats en el procés.

De Vitibus, el cultiu de la vinya, la producció, distribució i consum del vi en l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana.

Investigació centrada en l’estudi i caracterització del cultiu de la vinya, producció, comercialització i consum de vi entre l’antiguitat tardana i l’alta edat mitjana (segles V-XI d.C.) al territori comprès per l’actual Catalunya.

Viticultura, desigualtat i conflicte agrari: la lluita per la terra a la Catalunya vitícola (1900-1939)

L’objectiu de la recerca és determinar quines van ser les causes que van conduir a què en el marc d’una Catalunya industrial, amb potents organitzacions de classe, obreres i patronals, fos un episodi de conflicte agrari el que va arribar a tenir més rellevància política. El treball de Raimon Soler vol explicar per què en aquelles comarques catalanes que cap al 1860 ja havien assolit la màxima expansió del conreu de la vinya i que van tornar a ser les principals comarques vitivinícoles després de la fil·loxera, el conflicte va ser més intens que en altres. 

Publicació à Soler, R. (2019). Viticultura, desigualtat i conflicte agrari: la lluita per la terra a la Catalunya vitícola, 1900-1936. 1a edició. Tarragona: Publicacions URV. 

Projecte d’investigació sobre les figures literàries en el llenguatge del tast de vins.

La finalitat del projecte és la investigació del llenguatge vinculat al tast de vins, a través de l’estudi de les principals figures literàries catalanes. 

Edició crítica del De Re Rustica de la Biblioteca Nacional de París 8088

La finalitat del projecte és la transcripció i edició crítica de l’obra De Re Rustica, manuscrit del fons antic de la Biblioteca Nacional de París, la data del qual no s’ha pogut determinar, però que oscil·la entre els segles XIV i XVI. De Re Rustica és un compendi de quatre obres sobre l’agricultura i la seva tècnica, escrites per Palladius Rutilius, Ibn Wafid i Avenzoar. L’obra a transcriure és una traducció catalana, exemple de les traduccions realitzades a la Corona d’Aragó durant el període del regnat de Pere el Cerimoniós. L’autor de la traducció – anònim – pertany a la corrent de recuperació del scriptores de re rustica llatins. 

Publicació: Martí Escayol, M. A. et al. (2012). De re rustica. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana.