L’aventura del vi comença a la Vitis vinífera (la vinya), una planta domesticada que ens va arribar per mar. I el primer que trobem és la peça més petita de les col·leccions del museu, unes llavors carbonitzades i mineralitzades de la planta i que són el testimoni més antic del conreu de la vinya que es conserva a Catalunya. 

Al llarg de l’àmbit anirem descobrint tot el coneixement relacionat amb el conreu de la vinya, des dels orígens de l’agricultura a la domesticació de la planta, les varietats de raïm, quins són els pitjors enemics de la planta i totes les tasques que cal fer a la vinya, on sempre hi ha alguna cosa a fer! Veurem estris de diferents cultures mediterrànies i moltes eines del camp com arades, sulfatadores i també un carro ple de portadores! Tot per comprendre com l’ésser humà ha  treballat per controlar aquesta planta, en origen silvestre, amb l’objectiu d’obtenir una bona collita. 

L’àmbit també dedica un espai a parlar de l’organització social i del treball, de la família pagesa i molt especialment del paper de les dones en tot el procés de conreu i collita. 

I finalment, en el darrer espai de l’àmbit s’hi exposa part de la col·lecció de premses, amb l’acompanyament d’uns audiovisuals que mostren el funcionament de cadascun dels models exposats. 

És en el celler on el fruit del raïm es transforma en l’elixir dels déus… Un cop premsat el raïm toca fer el vi. Dins del celler cal que afrontem els reptes que, al llarg de mil·lennis i fins a dia d’avui, ha calgut superar per transformar un petit fruit en l’elixir dels déus. Entrem en l’univers de les botes, les ampolles, els llevats, els enòlegs i el misteri de la transsubstanciació. Com es fa el bon vi? Aquesta és la qüestió.  

En l’àmbit del celler veurem els maldecaps per tal que el vi no es faci malbé. Hi haurà espai per mostrar els recipients contenidors del vi, dels més petits i fràgils com les ampolles, als més grans com els congrenys i també una catedral del vi! Trobarem representats tots els oficis relacionats amb el vi, veurem boters, botaires, tapers o vidriers.  

I també veurem com, amb el naixement de la ciència del vi, l’enologia, es va modificar per sempre la forma de fer vi. Finalment, a l’àmbit del celler també s’hi ha dedicat, com no, un espai al vi amb bombolles, el cava, i totes les seves especificitats. 

No hi ha transport que el vi no hagi utilitzat al llarg de la història, ja sigui per terra, mar o aire, perquè el vi també és fill del viatge. Avui dia, el mercat del vi és més global que mai, però de fet fa milers d’anys que els fenicis van expandir-lo per tota la Mediterrània, com després van seguir fent-ho grecs i romans i, segles més tard, els catalans a Amèrica… 

En els viatges del vi farem un repàs a la història del comerç del vi, sense oblidar que també hi ha hagut èpoques d’autoconsum. Veurem els mitjans tradicionals de transport de cada moment, i ens aturarem molt especialment en el fenomen de l’aiguardent i com aquesta beguda va obrir els mercats al vi català. Alambins de totes les mides i models! Sense perdre de vista que darrera de tot plegat hi ha una motivació crematística; i és que el comerç de vi pot ser un gran negoci. I de fet veurem l’exemple d’alguna família que va fer fortuna amb el comerç de vi. 

Del vi i l’art, les religions, la festa, les sobretaules, la poesia, el disseny… Parem la taula, servim el vi i res no acaba, sinó que tot comença. Entrem en el món dels sentits. Del plaer. De les religions. Dels déus diversos. De la inspiració artística. De l’eufòria. De la festa. De l’embriaguesa. De la prohibició. De la sobretaula. Del geni. De la transcendència. Dels excessos. De la rauxa. De la tertúlia sense fi. Del brindis. De la poesia. De tots i cadascun de nosaltres.  

El darrer àmbit inclou racons de gran bellesa estètica, una selecció d’unes 500 etiquetes de vi o l’exposició d’algunes de les millors peces de les col·leccions de porrons, ampolles i copes. Hi podrem mirar de fit a fit al déu Bacus, vingut directament del fòrum romà de la Tarraco Imperial, i gaudir de la lírica que el vi ha inspirat i inspira en la literatura catalana i universal. Cal destacar l’espai dedicat a les arts i el vi, on s’hi exposen peces artístiques clàssiques i actuals, totes amb el vi com a motiu principal. Noms com Manolo Hugué, Albert Ràfols-Casamada, Josep Guinovart, Eulàlia Valldosera o Jaume Plensa són una bona mostra de com la nostra història de l’art més recent també s’inspira de les muses més dionisíaques. 

L’àmbit també proposa una reflexió sobre el consum del vi a partir d’unes pantalles interactives on algunes personalitats podran respondre a les nostres preguntes. I per finalitzar, un gran brindis de celebració.