Tornar

Bacus nu [estampa], desconegut, segle XVII segle XVIII

Títols o denominacions
Títol
Bacus nu
Nom de l'objecte

estampa (obra visual)
Datació

segle XVII segle XVIII
Autor/s

desconegut
Material / Tècnica

paper (Calcografia sobre paper. Podria ser un aiguafort.); tinta / gravat en coure
Descripció

Representació de Silè ebri de cos sencer, nu, estirat al terra de cara a l'espectador amb el cap a la dreta de la composició i els peus a l'esquerra. És estirat sobre la pell d'un lleó i recolza el seu tors i la seva aixella esquerra sobre un bot de pell fet del cos sencer d'un animal gran. La mà dreta la recolza sobre una copa invertida inspirada en models grecoromans (com per exemple els kylix o les cràteres). És gras, duu la barba llarga, té el nas abulbat, les orelles punxegudes i porta raïms al cabell. A banda del personatge hi ha representat un paisatge format per grups d'arbres i matolls en segon terme i mitjançant trames reticulades de línies. Possiblement l'escena correspon a la seqüència mitològica en la qual Silè s'adormí en el jardí del rei Midas, on hi havia gran quantitat de vi amb el propòsit d'agafar-lo. El rei Midas li oferí un banquet i el retornà a Dionís, el qual va concedir a Midas el favor que li va demanar: que tot el que toqués es tornés d'or. En origen Silè era el geni frigi dels brolladors i els rius, tot simbolitzant les aigües. Era considerat fill d'Hermes i se li reconeixia el do de la secreta saviesa. Més tardanament passà a formar part de la cort de Dionís i esdevingué pare nutrici del Déu i pare dels Sàtirs.
Tema iconogràfic

figura mitològica
Col·lecció / Fons

Museu
Núm. registre

VINSEUM 11179
Ubicació

En exposició